A través de un proceso largo de exploración y experimentación con el vídeo un grupo de jóvenes creadores de Cornellà entrega su primer documental. Es un documental especial porque ha sido construido de manera participativa y artesana. Y ahora Productions Axes tiene el placer de invitaros al estreno.

Los creadores estarán presentes con ganas de compartir con el público, no sólo su opera prima, sino también la historia y el proceso de creación y crecimiento personal que ha cristalizado en este primer trabajo.

‘La música mi vida’ explora, desde el punto de vista de unos jóvenes, las realidades de otros jóvenes que crean música. También muestra todo aquello que la música significa para ellos, la importancia que ocupa en su vida. Una selección diversa de jóvenes -algunos que comienzan en el mundo de la música, otros que están consolidando un nombre y prestigio- nos descubrirá sueños, inspiraciones y realidades del mundo de la música…

Productions Axes es el nombre del grupo de jóvenes creadores del documental. Ellos forman parte de un proyecto europeo llamado YouthME (Juventud y Migración en Europa) www.youthme.eu y han participado en un taller de empoderamiento en el que el vídeo es una de las herramientas de trabajo.

Esta presentación es doblemente interesante, por un lado la posibilidad de ver uno de los resultados y por otro conocer un poco del proceso de creación que ellos han seguido y la metodología que se ha utilizado en el taller.

La entrada es gratis y se hará en el Cinema Pisa de Cornellà. La cita es el día Jueves 17 de Mayo a las 17h.

El Centre d’Estudis Africans (CEA) es plau convidar-vos a la tercera trobada de la Cartografia de coneixements, cartografía de saberes.

Es realitzarà el dia 25 d’abril a l’escola Collaso i Gil a les 18h.

En aquesta edició us presentem Teatre per a l’educació. Una manera diferent d’abordar la pedagogia a càrrec del grup del Forn de teatre Pa’tothom que ens brindarà amb la representació de la peça Com dir no, una reflexió sobre els límits en l’educació dels nens i nenes.

És una oportunitat per a treballar l’educació i la pedagogia des del teatre-fòrum, eina valuosíssima d’abordar la pedagogia i els conflictes.

Hi ha tres grans corrents de pensament teatral contemporànies d’Amèrica Llatina que han arribat a Europa: Teatre de l’oprimit, creat per Augusto Boal (Brasil), Teatre de la creació col·lectiva (Colòmbia) i Teatre comunitari (Argentina). Des de la concepció mateixa del problema fins a la seva solució es treballa des de la col·laboració i concurs de molts individus en un exercici d’intel·ligència col·lectiva.

Aquests tipus d’expressions teatrals, s’han utilitzat com a eina per a la gestió, treball i cerca de solucions de conflictes.

També com a mitjà per a la sensibilització en àmbits com ara l’educatiu, laboral, familiar o social.

Es basa en la representació teatral de situacions de conflicte, una de les més conegudes a Barcelona és la anomenada “teatre fòrum”, on el públic pot participar canviant el que es planteja a l’obra.

En un moment de conflicte creixent a la nostra societat, el teatre de intervenció social proposa un mod

Amb en Toni Llotge i en representació de l’Ateneu Popular 9Barris hem assistit, convidats per l’organització, a aquestes jornades organitzades per Le Plus Petit Cirque du Monde. Ha estat del 22 al 24 de març del 2012 i el seu objectiu ha estat posar en el cor de les polítiques culturals i socials europees les arts del circ i les cultures emergents com a eines d’inclusió social.

Projecte Hip Cirq Hop, a Bagneux al 2011. Participen joves de Nou Barris i altres llocs d’Europa. Foto d’arxiu de Le Plus Petit Cirque Du Monde

Ha estat una trobada diferenciada en dos grans parts. La dels professionals vinculats al circ social i les cultures emergents articulat a partir del xarxaEuropean Youth Circus And Educational Network Caravan i un altra amb format de Col·loqui Internacional realitzada al’Universitat de Paris-Sud on la participació dels alumnes d’Animació sociocultural i polítiques publiques va ser molt interessant. La primera ha estat un espai de trobada i de compartir projectes en funcionament i en la segona hem pogut profunditzar més sobre la teoria, debatre i discutir amb un ventall més ampli de persones. Aquí pots veure el programa.

Les cultures emergents estan trobant un espai idoni per la seva expressió en la barreja amb el circ. Les fronteres es trenquen per permetre el mestissatge entre el parkur, el breakdance, el hip hop i el circ. Les expressions culturals del jovent, pròpies del barriades més perifèriques de les gran ciutats, troben un vehicle d’expressió i de cohesió social a través dels centres culturals i la creació artística.

A la taula rodona a la que vaig participar havíem de respondre si el circ social i les cultures emergents eren la resposta adequada per al públic amb el que treballem?La resposta és sí. Sobre tot, perquè l’expressió artística ve donada des dels joves. Nosaltres posem els mitjans i el marc per que es converteixi en un pràctica educativa que els hi permeti créixer com a persones. Vaig respondre des de l’experiència de Nou Barris i a partir del desenvolupament de quatre conceptes: “Cultura Jove”, “Intervenció Directa”, “Treball Comunitari” i “Finalitat Pedagògica”. Pots descarregar la presentació clicant a la foto.

Pots descarregar la presentació clicant a la foto.

Les Jornades tenien un programa molt intens i atapeït fent que hagués de seleccionar la resta de tallers i seminaris on participava. Apuntaré a continuació alguns conceptes i idees que em va fer reflexionar.

Escoltar a Thomas Bencteux de la Federació de Parkur francesa em va fer pensar en que una federació d’aquest tipus em resulta impensable a Barcelona. Quina capacitat per treballar amb un objectiu pedagògic i alhora sobreviure als problemes amb la policia i les iaies que es deriven de l’utilització de l’espai públic.

Em va encantar escoltar a Katérina Flora de Le Plus Petit Cirque du Monde responsable pedagògica i artística que va plantejar la idea de barrejar arts per barrejar públics i barrejar públics per barrejar cultures. Així el circ i les cultures emergents es converteixen en un objectiu de transformació social.

Piia Karkkola de la Univeristat de Tampere (Finlàndia) va presentar el llibre de bones pràctiques de circ social que han elaborat i va explicar el procés d’investigació que estan realitzant per generar mètodes d’avaluació segons tipologia de projectes (població, objectius, llocs,…). En alguns anys podrem tenir indicadors d’avaluació que es convertiran en indicadors de referència per millorar la nostra practica educativa. Està clar que el circ necessita d’estudis, tesis i investigacions que demostrin la força capacitat educativa i de transformació que tots els que en dediquem veiem que té.

Vincent Wauters (Ecole du Circque du Bruxelles), Adriend Godard i Eleftérios Kechagiglou (Le Plus Petit Cirque du Monde), Esther Gagnier (Cirque du Soleil) i Jean Hurstel (Banlieus d’Europe).

Alhora, i com a contrapunt, en Jean Hurstel president de la xarxa europea Banlieux d’Europe va posar sobre la taula el perfil del formador en circ social i una contradicció al concepte de circ social que portem temps parlant. Sobre el perfil de formador en circ social va plantejar la necessitat de permetre la barreja entre l’educació artística i l’educació social. Beu del dos àmbits i per tant ha de tenir un perfil que doni sortida a aquestes competències. Ha de trencar la frontera de l’art i la del social per generar un nou espai comú. I com a contradicció va plantejar que el concepte de circ social ens permet conceptualitzar una pràctica educativa però alhora posem una etiqueta sobre la població que participa d’aquest tipus d’activitats. Pots accedir a un projecte de circ social però no a un de circ juvenil. Un és gratuït i l’altra es paga. Un és per persones en situació d’exclusió social l’altre pels “normalitzats”. I ja sabem que “normal” és un dels programes de la rentadora.

Alhora aquests col·loquis permeten la trobada informals amb altres projectes dels que m’agradaria destacar a Adolfo Rossomando de l’associació Gioccolieri e Dintorni i editor de la revista Jugglingmagazine que esta fent un treball molt maco a Itàlia per la la difusió del circ i per la formació de formadors en circ per infants i joves; i també a Esther Gagnier i Emmnauel Bochud de l’Acció Social del Cirque de Soleil, de la mà dels qual vam conèixer la reestructuració organitzava a l’àmbit social de la seva empresa i vam estudiar possibilitat de tornar a realitzar una formació de formadors en circ social a Barcelona.

El circ i les cultures emergents són una gran eina per a la inclusió social, sempre i quan sorgeixin o s’integrin d’una manera natural en les expressions culturals dels joves alhora que generin espais de trobada entre diferents realitats socials , culturals i econòmiques. Aquest treball ha de permetre el creixement dels i les joves com a éssers crítics i autònoms capaços d’analitzar la seva realitat i transformar-la.

Antonio Alcántara Alcántara
Formació i Circ Social Ateneu Popular 9 Barris
Article aparegut orginariament a http://ducaciotransformadora.wordpress.com

El passat divendres 30 de març va tenir el seu inici l’edició d’enguany de l’Artescape, el festival per a totes les edats més gratuït, integrador i participatiu de Sants, amb hip hop, graffiti, circ, concerts i percussió.

Podeu consultar tota la programació a: http://festivalartescape.blogspot.com.es o al Facebook del festival.

Sota el nom d’Acció Cultura, s’engloba una iniciativa l’objectiu de la qual és reivindicar els valors intrínsecs de la cultura, obrir un debat de reflexió sobre la importància de la cultura en la nostra societat, més en els contextos socioeconòmics actuals, i defensar valors de la cultura com la capacitat crítica, la capacitat de reflexió, la participació, la cooperació… aquesta iniciativa es materialitzarà el 4 de maig de 2012 en un esdeveniment multidisciplinari en l’Espai Jove de la Fontana.

Acció Cultura neix a les aules del Màster de Producció i Comunicació Cultural de la Facultat la Blanquerna, on els seus i les seves alumnes després de diversos debats sobre els valors de la cultura, i la seva importància en la societat, han decidit aixecar-se per la cultura duent a terme un esdeveniment multiciplinar, en una lògica de cooperació i amb artistes i projectes culturals que comparteixen la seva forma de veure la cultura.

Així mateix, han decidit donar suport al Manifest WE ARE MORE que comparteix la seva idea del que hauria de ser la cultura i el necessària que és, una iniciativa impulsada per l’organització Culture Action Europe, amb l’objectiu de recaptar 100.000 firmes per ser interlocutor en la reunió de pressupostos culturals de la Unió Europea 2014-2020, que marcarà les polítiques culturals del continent pels propers anys.

Podeu obtenir més informació a: www.acciocultura.wordpress.com, o a través del seu Facebook: Acció Cultura, o el seu compte a Twitter @AccioCultura.

ImpactaT et convida a participar una vegada mes al “Matas” proposant una manera diferent d’utilitzar el teatre i el joc dramàtic per tal de continuar la línia de reflexió social iniciada amb les sessions de teatre fòrum.

A Les veus contradictòries compartiran la historia d’un personatge que com tots nosaltres es passa la vida prenent decisions. Com és aquest procés? Quins factors hi intervenen? La passió, la raó, la intuïció.

Vine a posar el teu granet de sorra!

Divendres 24 de febrer a les 19.30 h. Entrada lliure. Centre Cívic Matas i Ramis (Carrer Feliu i Codina, 20, metro Horta, Barcelona).

Inauguració de l’exposició Vivimos en Bellvitge. Visítenos el proper divendres 10 de febrer de 2012 a les 19h al Centre Cultural Bellvitge a l’Avda. d’Amèrica, 69 Bellvitge, (L’Hospitalet) · Metro: L1 - Bellvitge · Autobús: L14. Veure mapa.

Vivimos en Bellvitge. Visítenos és el títol d’una proposta formada per un espai de taller de serigrafia coordinat per Jess Espinoza del col·lectiu Costureras Periféricas, una exposició i un espai de trobada i debat al Centre Cultural Bellvitge. Tot plegat s’enmarca en els processos de treball d’Aula a la deriva a L’Hospitalet.

L’Associació CandeL’Hart es va fundar l’any 2010 i està formada per un grup de persones, majoritàriament dones, veïnes del barri de Bellvitge. La seva activitat s’articula al voltant de la pràctica de la pintura, que és l’interès comú a totes elles i el motiu pel qual es van aplegar a l’antiga Aula de Cultura de Bellvitge, fa més de 12 anys. La relació de LaFundició amb aquest grup d’artistes amateurs ve des de llavors, quan la Mariló Fernández va començar a assessorar-lxs com a professora. D’ençà el grup ha anat variant en la seva composició: nombroses persones han anat entrant i sortint fins a dia d’avui.

L’any 2007 s’inaugura l’edifici del nou Centre Cultural Bellvitge que compta amb un aula de cuina, un auditori, una sala d’exposicions, múltiples sales polivalents i incorpora una biblioteca de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Tot i així en els dies en que es planificà el trasllat de les activitats de l’antic centre al nou, la direcció va considerar que no hi havia espai per a una activitat com la pintura, malgrat que llavors era una de les poques que es desenvolupava al Centre Cultural.

El grup es va veure abocat llavors a cercar un espai per a continuar amb la seva afició. Després de contactar amb diverses instàncies de l’administració pública, amb l’associació de veïns i veïnes i altres entitats privades com esplais i escoles, va ser el Centre d’Estudis Jaume Balmes que finalment va cedir un espai al grup dintre d’uns dels magatzems del centre, en unes condicions que no podem considerar idònies però que van permetre al grup continuar la seva activitat.

En constituir-se com a associació l’any 2010 s’han produït canvis remarcables en les dinàmiques del grup. D’entrada es planteja la necessitat de no només desenvolupar una activitat individual (l’aprenentatge de la pintura), sinó obrir el col·lectiu a altres individus i desenvolupar una tasca adreçada al barri i la ciutat.

En línia amb aquest impuls el col·lectiu va acceptar la invitació de la Fundació Antoni Tàpies a participar en el projecte Prototips en codi obert, a cura d’Oriol Fontdevila. L’encaix del col·lectiu en aquest projecte ha estat dificultós, però arran d’algunes reflexions sobre l’arxiu de la fundació va sorgir, en part, la idea de revisitar la memòria històrica del barri.

Aquest interès respon d’una banda a que en aquests moments diverses entitats del barri agrupades sota el projecte Bellvitge 50 preparen diversos actes commemoratius del 50è aniversari del barri; i de l’altra a un procés al que entren en tensió els valors artístics establerts en el seu medi social (el pintoresquisme, la dificultat tècnica, el realisme, etc) i la necessitat, de vegades reprimida, de representar una historia de vida que respon a uns altres paràmetres.

A l’exposició s’exhibiran els treballs serigràfics realitzats pel grup durant el taller a més de sengles serigrafies de l’artista Efrén Álvarez i l’autor de còmics Marcos Prior. Que l’exposició tingui lloc a la sala d’exposicions del Centre Cultural no és anecdòtic, doncs es tracta del primer cop que el col·lectiu es veu reconegut per la institució des que va sortir de l’antic edifici de l’Aula de Cultura. També ha de suposar un punt d’inflexió en la visibilitat del col·lectiu a Bellvitge, que en el camp artístic està copada per un grup de pintors, exclusivament format per homes.

El cicle de trobades es durà a terme a l’espai del magatzem on habitualment el grup desenvolupa la seva activitat. L’objectiu de les trobades, que es plantegen com una visita informal d’un convidat oberta al públic, és dialogar i reflexionar sobre quines són les funcions de les pràctiques culturals en els diversos circuits i sistemes que podem diferenciar: des de l’art contemporani i la institució museística integrada en el circuit internacional de l’art fins a la pràctica amateur de la pintura.

Entre els convidats confirmats s’hi compten:
14 de febrer: Oriol Fontdevila (crític i comissari independent, membre de l’equip gestor de la Sala d’Art jove de la Generalitat de Catalunya),
17 de febrer: el projecte Transductors, presentat per Javier Rodrigo (investigador en art i educació)
20 de febrer: el projecte Prototips en codi obert, de la Fundació Antoni Tàpies, amb Laurence Rassel, directora de la fundació, Marta Mariño, Núria Soler i Linda Valdés (membres de l’equip del projecte).
.
21 de febrer: Sitesize, col·lectiu artístic.

Vivimos en Bellvitge. Visítenos parteix de la inclusió del col·lectiu CandeL’Hart en el programa Aula a la deriva, que ha resultat d’una banda en el disseny col·laboratiu d’un seguit de propostes que han trencat en bona mesura certes dinàmiques anquilosades dins del grup i ha propiciat canvis de perspectiva en l’anàlisi de la pròpia activitat creativa. Per descomptat aquestes ruptures o canvis s’havien iniciat ja anteriorment però s’han vist reforçades durant el desenvolupament d’Aula a la deriva i el grup s’ha involucrat en altres dinàmiques diferents a la pràctica individual de la pintura, relatives a la (auto)gestió de la seva pròpia activitat artística.

DOCupa’t és una plataforma digital online d’assessorament, tutorització i auto-aprenentatge per als i les documentalistes que auto-produeixen les seves obres en l’àmbit de l’estat espanyol. Un espai digital que ofereix un espai de debat, formació i assessoria en el terreny del documental independent i low cost.

El documental creatiu auto-produït és un medi privilegiat per a construïr una mirada pròpia i inèdita sobre el món que ens envolta. Es tracta d’un subgènere audiovisual que ha pres enorme força en els darrers anys ja que ofereix infinites possibilitats per a versionar i interpretar la realitat i, en definitiva, l’entorn en el que vivim. Ens ofereix claus per a la reflexió i en sobre infinitat d’opcions expresives.

La narrativa documental actual està plena de propostes i bones intencions però no sempre aconsegueix fer-se les preguntes adequades durant el procès de producció, sobretot quan aquest es troba totalment deslligat de les grans industries culturals (cinema i televisió). DOCupa’t vol ser una eina realment útil per als i les documentalistes, oferir respostes a les seves necessitats i, en especial, ajudar-los a desencallar i millorar el desenvolupament dels seus projectes, sigui quin sigui el moment del procès de producció en el que es trobin. Alhora, la creació d’una xarxa d’assessorament i auto-aprenentatge ajudarà a potenciar un major desplegament i una millor qualitat en el documental independent al nostre país.

L’accessibilitat al material videogràfic ha permès que, amb pocs diners, poguem disposar dels recursos tècnics necessàris, que poguem auto-produïr els nostres propis documentals sense dependre de ninguna font financera i, per tant, disfrutant d’una llibertat creativa absoluta. Al nostre país, però, no s’han desenvoupat iniciatives de formació que siguin flexibles i resultin accessibles per a aquestes generacions de nous i noves documentalistes.

A DOCupa’t apostem per un entorn de formació i aprenentatge adaptat al perfil de cada alumne. Proposem un mètode de treball basat en l’experimentació com a punt de partida per a l’obtenció de noves habilitats i com a via per a la incorporació dels nous coneixemnts, en la linia de l’aprendre fent (learn by doing). Així mateix promovem el treball en equip, la cooperació i l’interrelació entre els i les participants.

Actualment DOCupa’t té oberta la 1ª convocatòria per a la tutorització de projectes de documental auto-produïts. Us animem a participar-hi entrant a www.docupate.org